Mirror Into Auntieverse és una instal·lació interactiva que reencadra la fotografia com una negociació en viu entre el cos, la màquina i la memòria cultural. Presentada per primera vegada a Paris Photo 2025, l'obra incorpora captura de moviment i renderització en temps real dins d'un marc d'espill Napoleó III del segle XIX. Quan els visitants s'hi apropen, els seus reflexos són reemplaçats per ties animades de l'Auntieverse, el projecte de construcció de móns impulsat per intel·ligència artificial de niceaunties, que reposiciona l'arquetip de la tia asiàtica d'estereotip a protagonista.
L'espill rastreja el cos de l'espectador preservant el rostre i l'expressió distintius de cada tia. Després d'una breu pausa, la tia parla. Els seus comentaris són directes i íntims, el que niceaunties anomena el «llenguatge d'amor de la tia»: una forma de cura expressada a través de la crítica i la preocupació pràctica. L'espill es converteix alhora en un portal cap a l'Auntieverse i en el reflex de la veu interior d'autocrítica que molts portem dins: hi ha una tia en tots nosaltres.
Escultura física que incorpora una pantalla dins d'un marc antic francès del segle XIX. Art digital col·laboratiu amb IA. 121 x 86 cm. Obra única.
Al centre s'erigeix un espill Napoleó III del segle XIX, transformat en una pantalla escultòrica. Produïda en col·laboració amb Load Gallery, la instal·lació fusiona l'artesania antiga amb la tecnologia contemporània, reimaginant l'espill com una superfície digital viva. Equipat amb tecnologia de captura de moviment i una pantalla oculta, reflecteix el cos del visitant però reemplaça el seu rostre pel d'una tia de l'Auntieverse especulatiu. Al cap d'uns segons, la tia pronuncia una salutació familiar i directa, que va des de «Has menjat?» fins a «Què cansada et veig!», recordant als visitants com la cura s'amaga sovint darrere d'una honestedat juganer.
El marc antic va ser restaurat per artesans tradicionals a París, i el seu àngel original va ser reemplaçat per un rostre de tia imprès en 3D, pintat i envellit per adaptar-se a l'ornament circumdant. Un sistema informàtic integrat a la part posterior converteix l'obra en un objecte escultòric autònom. Des del seu debut, l'espill ha evolucionat amb una càmera integrada, un repartiment ampliat de vuit ties i una impressió sense fils que permet als visitants endur-se a casa un record de tia. El seguiment de moviment permet que fins a dues figures humanes interactuïn simultàniament, amb cada tia seguint els contorns del moviment de l'espectador mentre conserva els seus propis trets i expressió distintius. Els subtítols apareixen en anglès i espanyol, establint ponts entre l'humor i els matisos culturals.
Aquí, l'espill es converteix en una superfície viva d'empatia i crítica, transformant un reflex fugàç en un acte surrealista de reconeixement. A l'Auntieverse, una frase recurrent de niceaunties és que «hi ha una tia en tots nosaltres», reflectint la naturalesa humana de l'autocrítica i la complexitat emocional.
L'espill també fa referència de manera lúdica a contes de fades com l'espill de la reina dolenta a Blancaneus i els set nans. On la reina exigia: «Espilletsàs, espilletsàs, qui és la més bella del país?», un dels reflexos de niceaunties podria replicar en canvi: «Tu, tu ets la més grassoneta de totes!», convertint la mitologia de la vanitat en un acte d'autoconscihència còmica.
Basant-se en precedents d'història de l'art, des de Jan van Eyck fins a Manet, i en el folklore asiàtic on els espills revelen la veritat moral, l'obra desplace el reflex de la vanitat cap a la responsabilitat. Els retrats generats per IA extreuen el seu llenguatge visual de les fotografies d'estudi de la mare de niceaunties de finals de la dècada de 1960, utilitzant tecnologies emergents per preservar llenguatges emocionals i culturals en risc de desaparèixer. Mirror Into Auntieverse forma part del projecte de construcció del món Auntieverse de l'artista, que fusiona l'acte fotogràfic de capturar llum a través d'una màquina amb el marc especulatiu d'un món digital viu i en expansió.
Sobre l'artista
niceaunties (Singapur) és artista, dissenyadora i conferencianta la pràctica de la qual se
centra en reimaginar la figura cultural de la «tia». A través de la narració especulativa, situa les dones grans al centre de la vida quotidiana, explorant temes de menjar, bellesa, cura i consciència mediambiental. Influïda pel surrealisme, la fantasia, la cultura kawaii i la seva formació arquitectònica, el treball de niceaunties defensa l'apoderament i l'autoexpressió. El projecte Auntieverse de niceaunties va ser presentat en una xerrada TED a Vancouver el 2024, i des de llavors s'ha exposat a nivell mundial, incloent exposicions al Louisiana Museum of Modern Art a Dinamarca, el V&A a Londres durant el Digital Art Weekend de 2024 i la Cimera d'Acció de la IA al Grand Palais de París el 2025.
El 2024, va presentar la seva col·lecció Along the River in Auntieverse a la Conferència Art + Tech de Christie's a Nova York. La Ciutat de West Hollywood li va encarregar crear Aunties on Sunset, una obra d'art públic exposada en una tanca publicitària al llarg de Sunset Boulevard. El seu treball ha aparegut a The Straits Times, Forbes i The Guardian.