«La ferida és el lloc per on la Llum entra en tu».
― Rumi
En la seva sèrie Portals, Mareo s'embarca en una profunda exploració de la forma més elemental del món natural: la línia ondulada. Aquest motiu recurrent serveix com a metàfora del delicat equilibri entre separació i connexió, ruptura i sanació. Present en tot, des de les sinuoses corbes de rius i muntanyes fins a les delicades esquerdes en les pedres i els feroços arcs dels llampecs, la línia ondulada s'entreteixeix al llarg de l'obra de Mareo, capturant les dualitats que defineixen tant el món físic com l'espiritual.
L'esquerda, en la visió de Mareo, és un concepte profund amb múltiples interpretacions. Les esquerdes són llindars, portals que ens conviden a apuntar-nos al buit, a abraçar el desconegut i, a través d'aquesta abraçada, a evolucionar. Aquestes fissures són símbols de les ferides que tots portem, tant a nivell personal com col·lectiu. No obstant això, Mareo suggereix que dins de cada ferida jeu el potencial per a la transformació, la sanació i la il·luminació. En permetre que la llum ompli aquestes esquerdes, aquestes deixen de ser cicatrius per a convertir-se en símbols de resiliència i renaixement.
Mareo s'inspira en una línia d'artistes que han explorat de manera similar temes com la ruptura, l'absència i la transformació. Reconeix la influència dels conceptes espacials de Lucio Fontana, en particular la idea del «tall» com un gest que obre infinites possibilitats. L'ús que fa Anish Kapoor dels buits i les superfícies reflectores, juntament amb l'exploració de Pierre Soulages de la llum en la foscor, també ressonen profundament en la pràctica de Mareo.
En el cor de la sèrie Portals es troba una reflexió sobre la relació entre la humanitat i la naturalesa. La pràctica de Mareo, arrelada en l'abstracció paisatgística, transcendeix geografies i èpoques concretes. En canvi, s'endinsa en el regne de l'imaginari, on la topografia es converteix en una metàfora del funcionament intern de l'ànima. El seu art és tant un homenatge a la naturalesa, com una reflexió sobre la condició humana en el Antropoceno, on es difuminen les fronteres entre el món natural i la influència humana. En aquest context, la línia ondulada es converteix en un símbol de la nostra interconnexió amb la naturalesa: un recordatori que les fractures que veiem en el món que ens envolta, es reflecteixen en el nostre interior, i viceversa.
Aquesta exposició, la primera mostra digital individual de Mareo, ofereix un recorregut pel seu univers, on l'art i l'espiritualitat convergeixen. El format digital permet als espectadors ser testimonis de l'evolució de la seva obra al llarg de diferents etapes d'exploració, presentant una visió completa del seu procés creatiu. Mentre la llum i l'ombra ballen entorn del concepte de l'esquerda, Mareo convida als espectadors a explorar els espais de vulnerabilitat, a abraçar les ombres i a trobar la llum en el seu interior.
